Alemanya amb bicicleta

Aquest viatge, en un principi, era per descubrir una mica més els països més propers al nostre. Però mica en mica, sembla que es va tornant un viatge de descoberta de les diferents instal·lacions que tenen els països europeus per a les bicicletes.

En un principi nosaltres pensàvem que França era un país que tenía moltes ciclovies, però a Suïssa vam descobrir que no era així, ja que a Suïssa les carreteres encara estan molt més perparades per a aquella gent que es vol moure amb bicicleta. Per a la nostra sorpresa, però, Alemanya encara supera la infraestructura de Suïssa i això fa que pedalar per aquest país sigui més facil i tranquil, sense haver de compartir la carretera gaire sovint amb els vehicles de motor.

Creuem la frontera entre Suïssa i Alemanya per una carretera secundària molt poc transitada. No ens n’adonem i ja som dins d’un nou país.

Arribem per una zona coneguda pels seus castells. Nosaltres tot pedalant veiem el castell de Hohenzollern i als seus peus, aprofitem per fer un descanset i planejar la ruta.

Arribem a Tübingen, un dels pobles que més ens acaba agradant de tot el pas per Alemanya. Aquesta parada era molt especial, perquè la Montserrat durant la universitat va fer un Erasmus en aquesta ciutat. Hi passem un parell de dies, els quals li porten molts records a la Montserrat.

Continuem la nostra ruta passant per la ciutat d’Esslingen. Molt famosa pel seu mercat de nadal, que aquest any no es podrà celebrar degut a la situació de pandèmia mundial. Quan pedalem, a vegades, oblidem una mica la situació que estem vivint, perquè com que la majoria del temps estem sols, no hem de patir massa. I a més a més, gairebé a totes les ciutats per les quals passem trobem alguna persona que ens acull a casa seva.

Fins aquest moment vam seguir la ciclovia del riu Neckar. Però més endavant canviem i comencem a seguir la ciclovia del riu Rin. Una ciclovia molt ranquil·la i amb paisatges molt bonics.

Acampar al costat d’una pista ciclable ens agrada molt. En aquestes zones només hi poden accedir ciclistes i vianants, per tant quan es comença a fer fosc de seguida estem sols i no hi ha gaires possibilitats que passi algú a mitja nit.

Per la nostra sorpresa, descobrim que a Alemanya entre la ciutat de Magúncia i Coblença, hi ha també una gran zona de vinyes.

Aquest tram entre aquestes dues ciutats, Magúncia i Coblença, va ser un dels nostres preferits d’Alemanya. Pedalàvem pel costa del riu Rin, amb pobles bonics i encantadors, a més a cada poble o zona de vinyes hi havia un castell. Aquest tram del riu Rin és un d’aquells llocs que les fotos no li fan justícia. Per poder gaudir-lo de veritat s’hi ha d’anar i veure-ho amb els propis ulls.

A Alemanya practicament en cap moment trepitgem la carretera. Tot i així, la gent que anem coneixent ens explica que Holanda encara és millor. És possible això?

L’última ciutat per la qual passem és Aquisgrà. Aquesta parada també és molt significativa, ja que aquí hi viu la germana de la Montserrat. Compartim quatre dies molt intensos amb ella i tot i que ens hi quedaríem més temps, el viatge ha de continuar.