Let’s travel together.

Xina amb bicicleta

Entrem a la Xina, després d’uns quants dies a Kirguizistan esperant que obrin la frontera, perquè estan celebrant la golden week. Encara no ho sabem, però acabem d’entrar a un dels països, que fins al moment, ens ha costat més pedalar, no per la dificultat de les seves grans muntanyes, sinó per la fredor de la seva gent cap al cicloviatger i per lo controlats que ens té la policia en tot moment.

Entrem per la frontera més controlada de tot Xina. La frontera de Ikershtam, és matrix, ens fan passar per 5 controls de policia com a mínim, escampats al llarg d’uns 10 km. Un d’ells, el principal, et fan entrar en una màquina on et fan aixecar els braços i t’escaneja tot el cos, després ens escanegen les alforges, ens escorcollen, ens fan buidar tot l’equipatge per ensenyar que portem, ens escanegen els dits de les mans i la cara. A continuació ens fan pujar en un taxi, on ens costa encabir-hi tot l’equipatge i travessem una zona de 160 km de muntanyes, plena de càmeres, policies, militars… en diuen la zona d’amortiment, mai a la vida no havíem estat en un lloc tan remot. Duran el trajecte una altra parada on ens tornen a demanar passaports, ens fan fotos i ens escanegen la bossa de mà. Arribem al final del recorregut amb taxi, però la cosa no està, un altre control on ens tornen a escanejar els dits, la cara i ens tornen a mirar l’equipatge i per fi ens posen el segell el passaport. Sortim a fora i podem començar a pedalar, ja som lliures!! (això pensàvem)

xina amb bicicleta

Primera missió, arribar a Kashgar. Anem pedalant per una zona desèrtica, amb molt d’encant, alguns camells travessen la carretera per donar-hi un caire més exòtic.

Passem la nit a sota la carretera perquè està prohibit acampar. Cada 25km ens trobem més controls de policia, que ens demanen el passaport i ens conviden a seure mentre ells fan trucades a la frontera per asseguran-se que hem passat per allà, cada control dura entre 15 i 40 minuts.

Arribem a Kashgar, una ciutat amb molta història amb un barri antic on és pot veure com des de fa milers d’anys viuen  en aquest territori els Uigurts.

xina amb bicicleta

Kashgar era una ciutat oasi, on feien parada els mercaders que recorrien la ruta de la seda.

xina amb bicicleta

Estàtua de Mao Tse Tung a la ciutat de Kashgar.

xina amb bicicleta

A Xina només tenim un mes de visat, així que és impossible atrevessar aquest gran país pedalant. Decidim enviar les nostres bicicletes amb tren a la ciutat de Xining. Ens diuen que tardaran 3 dies, així que nosaltres aprofitem per fer el mateix trajecte però parant a visitar alguns llocs. Aquesta foto és del desert de Kumtag.

Segona parada. Volem visitar la famosa muralla Xina. Ho fem a la part més oriental, a la ciutat de Jiayuguan. On trobem el fort que donava entrada a la ciutat, una fortificació impresionant.

Ja som a la muralla xina!! és la part més oriental de la muralla, com que es trobava en zona desèrtica, estava construïda de fang i de materials que no han aguantat gaire el pas del temps, així que estan en procés de reconstrucció.

Per fi recuparem les nostres bicicletes a la ciutat de Xining! Ja podem començar a pedalar direcció sud. La primera parada és el temple budista de Kumbum un dels més grans de Xina i que està a les portes de les terres tibetanes, cap allà és on ens dirigim.

Ens endinsem cap a les muntanyes, passem per llocs remots, llocs molt freds, sempre que arribem a dalt d’un coll ens trobem les colorides banderes d’oració utilitzades pels budistes tibetans.

El costat de la carretera sempre ens acompanyen els yacks, que van pasturant amb el seu pèl llarg, preparats per quan arribin les primeres nevades. A simple vista sembla un animal molt imponent, però la veritat que és un animal molt espantadís, que marxa corrents quan ens acostem amb la bicicleta.

Sort que portem l’entrenament de la Pamir a Takjikistan, perquè aquesta part de Xina no és fàcil del tot.

Cada dia creuem algun temple budista, perdut a les muntanyes.

Acampant amb bastant de fred.

Acampant amb més fred.

El fred va arribant i cada dia neva més. Ens hem d’afanyar anar cap el sud i baixar cap a terres més càlides.

Feia temps que no veiem porcs. Des de Turquia que la majoria de gent era musulmana. Com podeu veure a les zones desèrtiques assequen la merda del bestiar a les parets per fer servir de combustible en els mesos freds.

La gent a la Xina quan ens veu acampar, se’ns queda mirant com si veiessin un extraterrestre.

Arribem a Chengdu. Ens decidim a allargar el visat, mai ens hauríem imaginat que ens costaria deu dies per allargar el visat un mes, ho arribem a saber i no ho fem. Aprofitem aquests dies per anar a visitar el centre de recuperació de pandes. L’animal més apreciat a la Xina. Que bonics que són.

Arribem a terres més baixes, estem contens perquè deixem el fred enrera, però ens arriba la pluja, molts dies seguits plovent, són moments durs, on estem perdent la il·lusió per seguir.

Sort que trobem alguns llocs molt bonics que ens fan seguir endavant.

la xina amb bicicleta

A Qujing hem aconseguit casa per dormir, per fi ens quedem a casa una noia xinesa que ens explica algunes coses sobre el país i la seva gent, també ens quedem a casa uns polonesos que fa 4 anys que viuen en aquesta ciutat i ens expliquen la seva experiència. I a sobre, per fi surt el sol!!

Les carreteres de la Xina estan en constant creixement i construcció, aquests camions vermells ens avancen cada dia a tota velocitat, fent sonar el seu clàxon perquè ens apartem de la carretera. En aquesta foto estem contents perquè durant uns dies hi haurà un camió menys a la carretera.

Arribem a Lào Cai, la frontera amb Vietnam, cada dia es formen cues de nois i noies Vietnamites que venen a la Xina a comprar de tot, carreguen les seves bicis fins que no poden més i travessen la frontera tot fent equilibris, per anar a vendre la mercaderia a Vietnam.

A la frontera, la policia xinesa ens fa mil preguntes durant una hora perquè en el nostre passaport tenim el visat d’Iran, després de fer-los entendre que estem viatjant pel món amb bicicleta i passem per molts països i Iran formava part de la nostra ruta… el final ens deixen passar. Marxem de la Xina amb un mal gust de boca, fins ara el país que ens ha costat més pedalar, en tot moment ens hem sentit controlats per la policia, la gent és molt freda, amb poques ganes d’ajudar, no ens hem sentit benvinguts i les carreteres en constant creixement estan plenes de camions on algun dia hem patit per les nostres vides. Ha valgut la pena pedalar per aquest gran país on hem après moltes coses, però si algú ens preguntes un país per fer el seu primer viatge amb bicicleta, la Xina no seria.

la xina amb bicicleta