Let’s travel together.

Kirguizistan amb bicicleta

 

Arribem a Kirguizistan sabent que gairebé tot el trajecte fins al primer poble és tot baixada i després pla. El que no sabíem és que ens despertaríem amb un fort vent en contra que faria que tant la baixada com el pla fossin molt més difícils de pedalar del què ens havíem imaginat en un primer moment.

kirguizistan amb bicicleta

Quina primera imatge de postal que ens regala aquest nou país.

kirguizistan amb bicicleta

Després de decendre els primers metres en aquest país, trobem el senyal que indica l’altitud del port de muntanya on es troba la frontera entre Tajikisitan i Kirguizistan. 4.282 metres!!

Kirguizistan amb bicicleta

El vent que bufa de cara ens congela tot el cos. No som capaços ni de treure el nas, només esperem poder arribar al primer poble i trobar un lloc on escalfar-nos.

kirguizistan amb bicicleta

Passem la primera nit en un hostal al primer poble i quan ens despertem ens trobem que tot està nevat. Els veïns ens expliquen que és la primera nevada de l’any. D’alguna manera ens fa saber que l’hivern ja és a prop i que toca baixar metres d’altitud.

Osh

Agafem un bus i durant un parell de dies visitem la ciutat d’Osh. Allà més que fer coses que faria un tursita, el que fem nosaltres és fer aquells luxes que no teníem a la Pamir. Com menjar una pizza o un gelat. Petits regals que ens fem a nosaltres mateixos després d’haver superat un repte tan gran.

kirguizistan amb bicicleta

Tornem a Sari-Tash, el poble on havíem deixat les bicicletes i ens posem a pedalar cap a la frontera amb Xina. Durant el nostre recorregut veiem moltes cases com aquestes. En el passat la majoria de la població de Kirguizistan era nòmada.

Kirguizistan amb bicicleta

Pedalem molts pocs quilòmetres per KIrguizistan, perquè ens agafen les primeres nevades de l’any i és un país bastant fred. Sabem que és molt bonic, però el ferd ens obliga atirar endavant, algun dia segurament haurem de tornar per pedalar altres zones d’aquest país.

kirguizistan amb bicicleta

Aquesta és la carretera per la que hem de passar l’últim dia a Kirguizistan abans d’arribar a la frontera amb Xina. Així que decidim fer dit i un camioner ens carrega a nosaltres i a les bicis i així acabem d’arribar fins a la frontera. Quina sort poder trobar gent disposada a ajudar-nos.