Després de superar els Alps i arribar a dalt del coll de Larche entrem a Itàlia. Ho fem pel coll de la Madalena, un coll conegut per les seves curves, les quals són molt atractives per cotxes i motos que van al coll els caps de setmana.
Els revolts tancats del coll de la Madalena que tan agraden als motoristes.
Primera nit a Itàlia, després d’haver creuat els Alps.
Amb els Alps al darrera i amb la satisfacció d’haver-los creuat amb l’esforç del nostre propi cos entrem a un nou país.
Barolo és una zona coneguda pels seus castells i les seves vinyes, les quals han estat declarades Patrimoni Mundial per l’UNESCO.
Moltes vegades quan acampem lliurement hem de ser el primers en despertar-nos, però l’entorn sempre ens ho recomença.
Aconseguim arribar a la vora del riu Po i aprofitem per descansar i també banyar-nos.
Cremona és la ciutat del violí i a cada cantonada hi trobem lutiers.
Quan travessem la plana, de bon matí, ens acompanyen paisatges de boira, com aquest.
El Lago di Garda durant unes hores es converteix en un restaurant de cinc estrelles.
Verona és la ciutat amb l’amfiteatre més gran que s’utilitzi per fer concerts.
Aprofitar l’art urbà per decorar recons de la ciutat de Verona.
Sort que podem aparcar les bicicletes durant un dia, així podem caminar tranquil·lament entre tots els turistes que visiten la ciutat de Romeu i Julieta.
Passem la nit en una zona volcànica entre Pàdua i Treviso.
Concert en directe a Pàdua, davant de la catedral de sant Antoni.
Pàdua és la ciutat dels tres “senses”. En aquesta foto es veu el Prato della Valle, un prat on en un principi sembla no haver-hi herba.
Des de Pàdua aconseguim el segon objectiu del viatge: arribar a Venècia. Una ciutat molt bonica i molt plena de turistes, on anar amb bicicleta està totalment prohibit. Tot i que quan hi arribem ens recorda a l’entrada de portaventura, aconseguim allunyar-nos de les parts més turístiques per descobrir la Venècia més autèntica.
Allunyar-nos del centre i dels canlas més transitats pels turistes, ens permet trobar-ne d’altres més plens de vida.
També passem pels llocs més coneguts, perquè també tenen el seu encant.
Deixem Venècia, però per aquesta zona anem creuant pobles i ciutats que també els creuen bastants canals.
Prop de Treviso i seguint les indicacions d’una noia italiana, seguim un carril bici que passa pel costat d’una zona d’un riu on hi ha molts vaixells abandonats.
Un dels últims pobles italians abans de creuar la frontera i, al darrera, imponents les muntanyes eslovenes.
