Let’s travel together.

Iran amb bicicleta

 

Després d’haver parlat amb molts viatgers, entrem a Iran, un país conegut per l’hospitalitat i l’amabilitat dels seus habitants. Entrem a Iran per Basargan, una ciutat on molta gent es guanya la vida fent canvi de monedes. Així que durant els primers quilòmetres diferents persones ens empaiten perquè canviem diners. Però per sort, la primera nit la passem a casa d’un Warmshower i ell ja ens ha dit que ens ajudarà a canviar moneda.

A Iran, però, no només hi ha un canvi en la moneda, sinó que la Montserrat també ha de portar un mocador que li cobreixi els cabells, no pot anar amb pantalons curts ni màniga curta i ha de portar un jersei o samarreta que li tapi el cul.

Que comenci l’aventura per Iran!

iran amb bicicleta

Notem un gran canvi entre Turquia i Iran. Tot i passar la primera nit només a unes 30 km de la frontera, tot ha canviat: el paisatge, la gent, les construccions, …

iran amb bicicleta

El segon dia a Iran ens conviden a anar de pícnic i, tot i que encara no ho sabem, més endavant descobrirem que fer pícnics és el que més agrada als iranís.

acampada lliure iran

Primer dia d’acampada lliure a Iran. Aconseguim trobar un lloc bastant amagat, ja que quan parem de pedalar, sempre hi ha algun curiós o curiosa que s’apropa per veure què fem i parlar amb nosaltres.

iran camells

Mentre pedalen ens sorpren veure un senyal indicant que els conductors vigilin perquè a la zona hi ha camells i una mica més endavant n’acabem trobant!

iran amb bicicleta

Pensàvem que havíem deixat la neu enrere, però a prop de la ciutat de Marand durant la nit va tornar a nevar i la neu ens va acompanyar fins la ciutat de Tàbriz.

tàbriz

A Tàbriz anem a visitar el bazar perquè és un dels més grans d’Iran i allà visitem moltes botigues que venen alfombres fetes a mà. I ens expliquen que per acabar una alfombra a vegades hi poden estar fins a un any!

Tàbriz

També visitem la mesquita blava i celebrem amb una família el seu any nou que comença el 21 de Març, com la primavera. Per more’ns per Tabriz utilitzem el transport públic i descobrim que als busos els homes i les dones van separats.

iran amb bicicleta

Trobar carreteres sense cotxes és difícil, perquè després d’any nou la majoria de gent iraniana tenen una o dues setmanes de vacances i tots van a visitar les seves famílies. Així que la majoria de carreteres estan plenes de cotxes.

ruta de la seda

A Iran comencem a trobar molts llocs per on passava l’antiga ruta de la seda, com per exemple aquest pon.

iran amb bicicleta

Els paisatges que ens acompanyen són espectaculars. Veiem moltes muntanyes de colors, que a altres països serien una atracció turística.

iran amb bicicleta

Veure una mesquita bastant antiga just al costat d’una gran fàbrica. El passat i el present en un mateix lloc.

teheran amb bicicleta

Sempre havíem evitat les grans ciutats com per exemple Atenes o Istanbul. Quan arribem a Tehran, però, decidim entrari perquè hem trobat un Warmshower que ens pot guardar les bicicletes mentre nosaltres, amb transport públic, anem a visitar el sud.

Golestan Palace

Tenint en compte que els iranís no son gens bons conductors i que Tehran és una ciutat molt gran i molt transitada, arribar fins a casa del nostre anfitrió no ens resulta fàcil. Però un cop som allà, com que ell és un guia turístic ens porta a fer un vol pels llocs més bonics de la ciutat.

safrà iran

Per tots els bazars per on passegem, sempre veiem piles i piles de safrà. Ja que molts turistes i viatgers en compren, perquè a Iran és més barat, però també és per les famílies locals que l’utilitzen molt quan cuinen.

Kashan

Deixem les bicicletes a Tehran durant uns deu dies i mica en mica anem anant cap al Sud. La primera ciutat que visitem és Kashan. És una ciutat on la majoria de cases del centre estan fetes de fang i palla. Perdre’ns per aquells carrerons ens encanta i ens sentim com si estiguéssim a la ciutat d’Aladín.

Isfahan

El segon lloc on anem és Isfahan. Aquesta és una de les ciutats més turístiques i al centre té una plaça molt maca on a cada costat hi ha edificis bonics per veure: dues mesquites, un palau i el bazar.

riu Isfahan

Per Isfahan hi passa el riu Zayandeh que durant gran part de l’any sol estar sec. Nosaltres, però, vam tenir sort de veure’l així de ple i la gent ens va explicar que feia com a mínim 15 anys que no baixava tant ple d’aigua.

Nasir-ol-molk Shiraz

La següent parada en la nostra ruta és Shiraz. La principal atracció turística d’aquesta ciutat és la mesquita Nasir-ol-molk coneguda com la mesquita rosa. És una de les poques mesquites que té vitralls i el seu arquitecte els va col·locar de tal manera que quan surt el sol ofereixen un espectacle de colors com el que es veu a la fotografia.

Persèpolis

A prop de Shiraz també anem a visitar les ruines de Persèpolis, l’antiga capital de l’imperi persa.

Yazd

Per acabar, anem a Yazd. Una ciutat que com Kashan també està feta de fang i palla, i està situada al mig del desert. Mentre ens perdem pels carrers decidim pujar a una terrassa per poder veure millor la ciutat.

Yazd

Veiem moltes torres com aquestes i ens expliquen que aquest era el sistema que tenien per refredar les cases. L’aire calent entrava per la torre i a mida que entrava cap a dins s’anava referedant al entrar en contacte amb l’aigua que hi havia la fons.

yazd

Pel voltant de Yazd veiem carreteres tant boniques com aquestes i al portar uns dies sense pedalar ens fa agafar nostàlgia. Així que agafem al bus i tornem cap a Tehran per tornar a pedalar i descobrir més llocs d’Iran.

Iran amb bicicleta

Des de Tehran tenim dues opcions: continuar pedalant per zones desèrtiques o travessar cap el mar Caspi. Amb ganes de veure paisatges diferents decidim anar cap el mar Caspi.

haraz road

Anar al mar Caspi implica que hem de travessar una gran serralada que el separa de Tehran, la serralada d’Elbruz. Com que portàvem molts dies pedalant per zones bastant planes, agafar alçada ens recorda com de bonic és un paisatge vist des d’un punt més alt.

Iran amb bicicleta

A mida que ens anem apropant al mar, el paisatge va canviant i cada vegada es va tornant més verd.

mar caspi

Arribem al mar Caspi. I ens adonem que no el tenen massa ben cuidat. El que els iranís valoren més del nord del seu país són els boscos que tenen, ja que de platges en tenen de molt boniques al sud.

Damavand

Des del mar podem veure la muntanya més alta d’Iran anomenada Damavand que forma part de la serralada d’Elbruz.

nord iran amb bicicleta

Agafem carreteres més secundàries i passem per paisatges com el de la foto. Paisatges verds que mai ens hauríem imaginat que els poguéssim trobar a Iran.

golestan park

Arribem al parc del Golestan i el travessem gaudint de la seva natura. Allà ens sorprèn veure la gran varietat de fauna salvatge que hi havita. Al llarg de la carretera anem trobant senyals que indiquen que hi ha porcs senglars, lleopards, cabres salvatges, ossos  i cèrvols.

iran amb bicicleta

Després del Golestan trobem carreteres molt rectes que segons com bufa el vent poden ser molt divertides de fer o es poden tornar el pitjor malson.

acampada lliure Iran

Acampar a Iran no és fàcil. Però no és pas per falta de llocs, sinó perquè la gent si et veu de seguida et convida a casa seva a menjar i a dormir.

iran amb bicicleta

Pensàvem que un cop haguéssim deixat enrere el parc del Golestan, cada vegada el paisatge s’aniria tornant més marró. Però per sorpresa nostra no és així i podem continuar gaudint de llocs com aquest.

casa iraní

A la recta final del nostre pas per Iran trobem al costat de la carretera una casa feta amb fang i palla, tal i com eren abans totes les cases d’Iran.

iran amb bicicleta

A mida que ens anem apropant a Turkmenistan el paisatge torna acanviar. Els verds cada vegada són menys intensos i el marró va agafant més protagonisme.

L’hospitalitat dels iranians ha estat tal i com ens l’explicaven. Molts dies havíem de rebutjar ofertes per anar a menjar o dormir a casa de gent, ja que sí les haguéssim acceptat totes hauríem necessitat mig any, com a mínim, per anar d’una punta a l’altre del país. Que la gent local et doni la opotunitat d’anar a casa seva fa que poguem conèixer millor la seva cultura. A vegades, però, preferim acampar, perquè de tant en tant necessitem tenir el nostre espai i estar més tranquils.

El menjar d’Iran és molt més simple que el de Turquia i generalment els àpats consisteixen en arròs i una mica de pollastre. Com ens passa en molts països és impossible arribar a tots els racons del país així que si mai podem, tornarem a Iran amb ganes de coneixer més el sud.

mapa Iran