Let’s travel together.

Reajustament dels sentits

Acostumar el cos a les sensacions de viatjar amb bicicleta

Acostumada a la vida frenètica que gairebé tots portem, poques vegades parava atenció a tot el que passava al meu voltant. Sempre amb el cotxe amunt i avall, mirant el rellotge per no fer tard a la universitat o a la feina. Per això, viatjar amb bicicleta ha suposat fer un gir de 360 graus de la manera amb la què percebia el món.

Quan vaig començar a viatjar amb bicicleta, de cop i volta, tot va començar a passar a càmera lenta o, dit d’una altra manera, al ritme al que les meves cames eren capaces de pedalar. Així que vaig haver de reajustar tots els meus sentits, sobre tot el visual, que estava acostumat a rebre molts estímuls. A més, quan anava amb cotxe no me n’adonava del desnivell de la majoria de carreteres, ja que trepitjant amb més força l’accelerador el cotxe no perdia velocitat, tant si estava en una pujada com en una baixada. Aquí és on vaig notar les primeres diferències, durant els primers dies de viatjar amb bicicleta, em vaig adonar que moltes carreteres que els meus ulls percebien com a planes, en realitat no ho eren. Perquè mentre ells enviaven missatges al cervell informant-los del què hi havia a l’exterior, el meu cervell rebia informació completament contrària provinent de les meves cames. Aquella carretera que en un principi semblava plana, no ho era, però només els músculs de les cames ho notaven. Dins meu va començar una discussió, perquè en un món on la majoria d’estímuls són visuals, per impossible que sembli, el cervell feia més cas de la informació que rebia d’aquests, que de la que venia dels músculs de les cames. Increïble, oi?

Mica en mica, per sort, he anat acostumant els ulls a distingir quan el terreny és pla o quan hi ha una mica de desnivell i el cervell ha anat aprenent a escoltar amb més atenció la informació que li arriba de les altres parts del cos que no són els ulls.

You might also like

Leave A Reply

Your email address will not be published.