Let’s travel together.

Decidir marxar

Prendre la decisió de marxar

Decidir marxar o perseguir un somni no és fàcil. I no és pas per falta de ganes i il·lusió, sinó per por. Por de trencar els esquemes al deixar uns estudis a mitges i una bona feina. Però, tot i ser dues bones raons, no deixen de ser excuses. Però és que de bones excuses sempre se’n poden trobar per autoconvèncer-nos que no és un bon moment per tirar endavant un somni: soc massa jove, soc massa gran, estic estudiant, tinc una bona feina, tinc una família,… i aquesta llista no s’acabaria mai.

Com em va dir una gran dona, però, “no hem de deixar mai que la por ens paralitzi, sinó que ens ha d’acompanyar com una bona amiga, alertant-nos dels perills, però sense frenar-nos.” I això és el que em va ajudar a tirar endavant amb el què havia somniat des que era ben petita: viatjar. Viatjar no només com un passa temps o alguna cosa que es fa  l’estiu, sinó com una manera de viure.

Tot i haver pres la decisió, la por no ha marxat, perquè el meu futur no havia estat mai tant incert i ple d’incògnites com ho està ara. Però també és cert que mai havia mirat al meu futur amb tantes ganes i il·lusió pel què vindrà com ho faig ara.

Sempre és un bon moment per embarcar-se a complir un somni sigui quin sigui. I el teu, quin és?

You might also like

Leave A Reply

Your email address will not be published.