Grècia amb bicicleta

Després d’Albània, entrar a Grècia és com tornar una mica a la zona de confort, perquè al formar part de la Unió Europea és un país més semblant a casa nostra. Però és un país amb molta història i ens sorpèn descobrir que Grècia és molt més que platges boniques i cases blanques i blaves.

Entrem pensant pedalar només pel nord, però com que comença a arribar el fred decidim reseguir la costa i baixar una mica més cap al sud. Tot i no fer-ho amb bicicleta, com que estem bastant a prop de la capital, decidim agafar el tren i visitar Atenes. Després tornem a posar rumb cap al nord per arribar a la frontera amb Turquia.

Acampar a Grècia ens resulta fàcil. Al ser temporada baixa totes les platges estan desertiques i si a prop no tenim cap platja és senzill trobar camps extensos d’oliveres.

Seguint els concells de la gent i resseguint la costa passem per Nafpaktós.

Després de quatre dies de pluja tornem a pedalar acompanyats pel sol. Però al mig del camí trobem un torrent que ens el talla i així és com l’hem de travessar.

Hi ha tanta costa a Grècia, que resulta impossible explotar-la tota. Aquesta està tant aïllada que al vespre ens animem a fer una mica de foc.

Tot i que Grècia és molt més que edificis blancs i blaus, ens fa molta gràcia trobar aquesta església.

Els pobles costaners són molt bonics. En aquesta foto hi ha Galaxidi.

Passem per Delfos. Un dels punts turístics de Grècia. En el passat es creia que aquest lloc era el centre de la terra i per aquesta raó molta gent peregrinava fins aquest lloc.

Just al mig de Grècia hi ha una gran serralada. Els grecs n’hi diuen la columna vertebral de Grècia i per creuar-la vam passar per llocs amb unes vistes com les de la foto.

La gran ciutat d’Atenes vista des d’un mirador. Mirem cap on mirem no deixem de veure edificis i més edificis.

Visitem l’Acròpoli i durant una estona sembla que haguem retrocedit en el temps.

També visitem Meteora gràcies a una parella de Couchsurfers. Quan els hi vam dir que no hi aniríem perquè no ens venia de camí, van dir que ens hi portarien amb cotxe, perquè era molt bonic. I tenien tota la raó!

Quan arribem a Meteora, les formes de les muntanyes ens fan pensar amb les de Montserrat. A més, al cim d’aquestes muntanyes també hi han monestirs, tot i que accedir-hi és una mica més complicat.

Seguim les vies d’un antic tren, per poder arribar a una platja per acampar.

Que per arribar a aquesta platja s’hagin de seguir unes vies de tren fa que dormim més tranquils, perquè això vol dir que els cotxes no hi poden arribar.

La ruta que seguim molt gent l’anomena la ruta de la seda, però per molts grecs es més coneguda com la ruta d’Alexandre el gran.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Durant una setmana a Grècia no veiem el sol, però l’última nit la passem amb companyia d’un cicloviatger francès i podem gaudir d’aquesta posta de sol.