Uzbekistan amb bicicleta

Després de creuar el descunegut Turkmenistan entrem a Uzbekistan. Segueixen les zones desèrtiques, de llargues rectes sota un fort sol. Com les antigues caravanes que seguien la ruta de la seda, sort en tenim dels oasis que anem trobant, ciutats plenes de vida on podem fer un descans i admirar la seva increïble arquitectura i la seva història.

Entrem al país sense problemes. Els oficials de la frontera ens segellen el passaport sense fer gaires preguntes, que bé poder creuar una frontera així.

Ja ho havíem vist al map, però no ens ho acabàvem de creure. El primer poble que trobem a Uzbekistan es diu Olot!

Els borals de les carreteres deixen de ser només per a nosaltres i els passem a compartir amb carros tirats per burros. I comencem a veure com la gent que treballa al camp va sempre molt tapada per poder protegir-se del sol.

Amb un parell de dies arribem a Bukharà. Quina ciutat! Després de una setmana pedalant tot el dia pel desert, arribar aquesta ciutat és com arribar a un oasis.

A part de arribar a una ciutat amb totes les comoditats i on ens podem allotjar a casa d’una warmshower, Bukharà té una arquitectura preciosa que ens deixa sense paraules.

Després de 9 mesos pedalant sense parar i amb 9.800 quilòmetres a les cames, deixem les bicicletes a Uzbekistan a casa d’una dona de la plataforma de warmshowers i anem cap a casa per visitar la família, amics i, també, per treballar una mica.

El vol l’hem agafat des de Bishkek, la capital de Kirguistan i hem decidit anar fins allà amb transport públic per poder visitar algunes ciutats per les que no passarem amb bicicleta, però que molts viatgers ens han dit que són molt boniques.

Primer ens dirigim cap a Samarcanda. Aquesta ciutat sobrepassa totes les nostres expectatives. Primer fem una volta pel mercat local, una para obligatòria a la majoria de ciutats per on passem.

I l’arquitectura de les mesquites no ens deixa indiferents. Tenen molts menys colors que les que havíem vist prèviament a Iran, però les formes i les cúpules, generalment blaves, ens deixen captivats.

I, com sempre, després d’haver vist els llocs més turístics busquem alguna plaça on seure i observar la gent local.

I un cop la gent s’ha acostumat a la nostra presència, podem fer alguna foto de la gent.

Després de 3 mesos a casa, empapant-nos de la nostra gent i la nostra cultura, tornem a rependre la nostra peculiar aventura. Tornem a Bukharà on ens esperen les nostres bicicletes.

El primer dia ens dediquem a netejar-les i a ordenar-ho tot. Però l’endemà ja ens posem en marxa. El nostre següent objectiu és travessar els pamirs i durant l’hivern això és impossible. Per aquesta raó intentem travessar el que queda d’Uzbekistan una mica més ràpid del normal així podem començar els Pamirs a mitjans de Setembre, quan encara fa bon temps.

Pedalem per zones bastant planes i desèrtiques i, de tant en tant, compartim la carretera amb camells que ens distreuen durant una estona, ja que el paisatge no és gaire canviant.

Tornem a trobar edificis amb l’arquitectura típica del país que tant ens agrada.

Fa molta i calor i, poques vegades, hi ha núvols que ens deixin descansar d’aquest sol. Sort en tenim de l’hospitalitat de les persones que trobem per la carretera, les quals moltes vegades ens ofereixen alguna síndira que, en dies calorosos, és el millor que ens poden donar.

No tenim masses problemes per trobar llocs bonics per acampar. Això sí, sempre hi ha algun o altre pagès que ens veu i ens saluda. És difícil trobar un lloc on passar totalment desapercebuts, però la gent és mols trempada i quan ens veu, simplement, ens saluden.

Els cotxes que més veiem a Uzbekistan.

A mida que ens apropem a la frontera amb Tajikistan, el terreny va deixant de ser pla i mica en mica van apareixen alguns turons.

Ha estat un plaer pedalar per Uzbekistan, però ara toca creuar a Tajikistan abans no faci massa fred per creuar les muntanyes del Pamir!