Montenegro
Montenegro amb bicicleta
Arribem a Montenegro sense saber-ne gaires coses. Un dels primers llocs per on passem és la badia de Kotor, una badia molt bonica amb poblets per tot el voltant. De seguida, però, quedem sorpresos amb la quantitat de turistes que hi ha en aquesta àrea de Montenegro. Durant els dies que passem en aquest país, n’anem resseguint la costa. Al novembre està bastant desèrtica, però es pot veure que a l’estiu hi van molts turistes perquè està plena d’hotels majoritàriament de luxe.
Arribada a Montenegro després d’haver passat per la frontera.
Aquí, els caps de setmana, els avis entretenen els seus nets donant un volt amb barca.
Decidim travessar la badia de Kotor amb ferri, així no hem de donar tota la volta.
Resseguim una part de la badia fins arribar al poble de Kotor.
Aquestes són dues de les illes més coneguides de Montenegro. Només la de l’esquerra es pot visitar, ja que l’accés a l’altra està prohibit.
És una de les zones més turístiques de Montenegro i, a diari, hi fan parada diferents creuers.
Al voltant de tota la badia hi van havent molt poblets, fent que trobar un lloc per acampar sigui més difícil.
Kotor és un petit poble cituat a la badia a la qual dóna nom i està envoltat per una gran muralla.
Passem una nit a Kotor i abans de continuar el viatge, fem una volta pel centre antic.
Petites meravelles que anem trovant al llarg de la costa de Montenegro.
Recordarem Montenegro com el país dels túnels. Aquest era només per a vianants i bicicletes, però em vam travessar 4 més acompanyats per cotxes i un d’ells feia 2km de llarg!
La famosa illa Sveti Stefan, que trobem després de la ciutat de Budva i que es pot veure des de la carretera.
Aprofitem que ja ha acabat l’època turística i acampem a la platja.
Ja ha arribat el Novembre, així que aprofitem els últims dies de calor per prendre el sol i banyar-nos al mar.
A les ciutats ens sorprenen les grans i lluents esglésies ortodoxes.
A Montenegro construeixen esglésies als llocs més remots, ja sigui al punt més alt d’una muntanya o d’una illeta.
Sempre que podem ens agrada parar i observar que fa la gent de cada país.
Sempre que podem ens agrada trobar lloc per acampar aviat, així podem veure tranquil·lament la posta de sol.
Al final travessem Montenegro més ràpid del que havíem pensat. Amb quatre dies i tres nits creuem el país, sorpresos de com d’explotada està la costa, sobretot amb hotels de luxe, però que ara a la tardor queda ben desèrtica, perquè el turistes només hi van a l’estiu. Tot i així moltes cales estan en zones abruptes o de difícil accés per a bicicletes, cosa que ha fet difícil poder trobar llocs on acampar al llarg de la costa. Sort n’hem tingut de les feixes d’oliveres!
