Laos amb bicicleta

Després de pedalar pel nord de Vietnam, entrem a Laos. Entrem a aquest nou país per la frontera de Ban Som, una de les zones més pobres del país i menys visitades. Passem per poblets, que si no fos perquè hi passa una carretera, viuen com fa centenars d’anys, cases tradicionals sobre pilars de fusta, una font comunitària el mig del poble on la gent es dutxa al mig del carrer en grup, nens descalços pel carrer, anant a treballar al camp i menjar de subsistència, arròs amb algun animalo que han pogut caçar per la rodalia. Comencem a pedalar amb ganes de saber més d’aquest nou país.

Un altre cop un país que no podem entendre el seu alfabet

Anem passant petits poblets de muntanya, on tothom ens crida “sabadie falang” que vol dir: hola home blanc, en mig de rialles que no sabem si són de felicitat o de burla cap a nosaltres.

Noies del poble amb els seus vestits tradicionals assajant danses tradicionals.

Estàtua contra els Estats Units a la ciutat de Viang Xai, en record els milers de persones que van morir durant els nou anys que els Estats Units va estar bombardejant Laos sense parar.

En els poblets petits venen tota mena d’animalons per menjar, des de rates a esquirols, gats salvatges i tota classe d’ocells.

A la majoria de camps trobem aquestes casetes, on els pagesos s’amaguen del fort sol del migdia o d’algun dia de pluja. Nosaltres ens van molt bé per posar-hi la tenda a la nit, un refugi perfecte.

Passem per Delfos. Un dels punts turístics de Grècia. En el passat es creia que aquest lloc era el centre de la terra i per aquesta raó molta gent peregrinava fins aquest lloc.

Just al mig de Grècia hi ha una gran serralada. Els grecs n’hi diuen la columna vertebral de Grècia i per creuar-la vam passar per llocs amb unes vistes com les de la foto.

La gran ciutat d’Atenes vista des d’un mirador. Mirem cap on mirem no deixem de veure edificis i més edificis.

Visitem l’Acròpoli i durant una estona sembla que haguem retrocedit en el temps.

També visitem Meteora gràcies a una parella de Couchsurfers. Quan els hi vam dir que no hi aniríem perquè no ens venia de camí, van dir que ens hi portarien amb cotxe, perquè era molt bonic. I tenien tota la raó!

Quan arribem a Meteora, les formes de les muntanyes ens fan pensar amb les de Montserrat. A més, al cim d’aquestes muntanyes també hi han monestirs, tot i que accedir-hi és una mica més complicat.

Seguim les vies d’un antic tren, per poder arribar a una platja per acampar.

Que per arribar a aquesta platja s’hagin de seguir unes vies de tren fa que dormim més tranquils, perquè això vol dir que els cotxes no hi poden arribar.

La ruta que seguim molt gent l’anomena la ruta de la seda, però per molts grecs es més coneguda com la ruta d’Alexandre el gran.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Després de gairebé un mes pedalant per Grècia, comencem a trobar senyals que ens recorden que ens estem acostant al següent país.

Durant una setmana a Grècia no veiem el sol, però l’última nit la passem amb companyia d’un cicloviatger francès i podem gaudir d’aquesta posta de sol.