Entrem a Eslovènia per Kobarid, un poble on hi trobem una família que ens acull amb els braços oberts. Aquí comencem a notar que cada dia som més lluny de casa perquè fins ara podíem comunicar-nos bastant bé amb tothom qui trobàvem pel carrer. En canvi, a partir d’ara, serà molt més difícil poder entendre cartells o poder parlar amb la gent. Tot i així, sempre aprenem tres paraules: bon dia, adéu i gràcies.
Parem per dinar davant d’aquest riu, que ens dóna la benvinguda un país d’aigues cristal·lines i turqueses.
Kobarid, un poble petit amb un entorn espectacular, que vam tenir la sort de descobrir.
Svino és un poble molt petit a prop de Kobarid, on hi passem uns dies, per descansar i també per començar-nos a empapar d’aquest nou país.
Descobrint l’entorn de Kobarit ens ensenyen el riu Soča, conegut pel color turquesa que té l’aigua quan hi toca el sol.
Seguir un camí que va al costat de les vies del tren sempre és una bona senyal: vol dir que el camí serà planer.
El nord d’Eslovènia ens continua captivant. Ara, però, amb aquests prats verds.
A vegades no ens adonem de com d’alts són alguns ports de muntanya, fins que trobem una estació d’esquí!
El llac Bohinj. Un llac menys turístic que el de Bled, però més encantador, pel nostre gust.
Passem la nit al llac de Bohinj i durant un dia aquest lloc tan increïble passa a ser la nostra casa.
Amb l’arribada de la tardor els colors dels arbres i els boscos van canviant.
El llac de Bled. Un dels llocs més turístics d’Eslovènia, on, tot i ser octubre, hi ha molta presència de turistes.
També visitem Ljubljana, la capital, que malgrat no ser gran, a nosaltres després de bastants dies pedalant per llocs menys poblats, ens ho sembla molt.
Les carreteres que ens agraden: acabades d’asfaltar, amb pujades i baixades curtes, i poc transitades.
Amb poblets petits com aquest, ens anem despedint d’Eslovènia.
El riu Kolpa fa de frontera natural entre croàcia, a l’esquerra i eslovènia, a la dreta.
Entrem a Eslovènia sense masses expectatives, només amb alguns comentaris de gent coneguda i en sortim enamorats. Ha estat un país que, malgrat el terreny muntanyós, ens ha sorprès amb els seus paisatges i també amb la seva gent, que entenen molt bé tot el que està passat a Catalunya, ja que ells van passar per una situació similar. Ara, però, toca continuar!
