Cono sur: Argentina i Chile

A O’Higgins s’acaba la Carretera Austral. Allà trobem un pas fronterer que va cap a Argentina, que només està aconsellat per bicicletes o gent que va a peu. Es tracta d’agafar una barca que després de 3 hores travessa el llac O’Higgins, et deixa a l’altre costat on hi ha la duana chilena que et segella el passaport. Després toca una gran pujada fins a arribar al límit amb Argentina. Un cop a terres argentines trobem un corriol d’uns 6 km on toca aixecar la bici per arbres que han caigut, per travessar rius, pantanals…. Després arribem a la duana Argentina que ens segellen l’entrada a Argentina. Només queda agafar un barco que ens deixa a l’altre costat de la laguna del desierto i ja estem a la carretera direcció el Chaltén.

Arribem a Argentina.

Un cop a la part argentina la carretera de bosc passa a ser un corriol on toca carregar la bicicleta a coll més d’un cop.

Arribant al Lago del Desierto trobem el punt de control argentí, on un policia ens segella el passaport.

Agafem un vaixell que travessa el llac i que ens deixarà a la carretera direcció el Chaltén.

Ja veiem el Fitz Roy al fons.

Arribada al Chaltén. Un poble que ha crescut durant els últims anys amb un munt de turistes amb ganes de fer les diferents caminades que hi ha per fer.

Arribada a Calafate.

A Calafate, com tothom, vaig a visitar el glaciar Perito Moreno. Un altre cop sense paraules davant d’aquesta obra d’art que ens ofereix la natura.

Les parets de la glacera arriben a 60 metres. De tant en tant un tros de gel de la mida d’un cotxe es desprèn, cau a l’aigua creant un gran terrabastall.

Aquest espectacle de la naturalesa et posa a lloc i et recorda que nosaltres som molt poca cosa.

Entre un lloc turístic i l’altre, passes per llocs que sembla que no hi ha res, indrets solitaris, deixats de la mà de Déu. En aquests paratges és on viu gent que encara se sorprenen de veure algú de fora, gent curiosa que viu aïllada del món. A només 150 km d’un dels llocs més turístics de sud Amèrica, és on viu en Marcelo, un pastor. Amb l’única companyia d’una ràdio i el vent de la Patagònia.

En Marcelo treballant.

En Marcelo està tan content que siguem allà que a canvi de quedar-nos un dia més mata un xai per compartir amb nosaltres, mentre compartim històries sobre la taula.

Ja tenim el menjar a punt.

Arribant el Parque Nacional Torres del Paine.

Aquest parc s’ha tornat amb un parc temàtic amb preus abusius, nosaltres amb bicicleta, fem totalment la nostra, mentre ens avancen els busos turístics, carregats de gent de tot el món.

Parque Nacional Torres del Paine amb bici

Un plaer pedalar per aquests paisatges.

Sortim del parc de Torres del Paine i pedalem fins a Puerto Natales on descansem dos dies per agafar energia per seguir cap al sud.

Amb les piles carregades, toca seguir camí cap a la zona més austral de Chile, direcció Punta Arenas, direcció al fin del mundo.

A Punta Arenas agafem un ferri que ens portarà a l’esperada Tierra del fuego. Quina emoció, cada cop més a prop d’Ushuaia.

Un cop travessat el famós estret de Magallanes arribem a Porvenir. Ja som a l’illa, ja hem arribat a Tierra del Fuego!

Primeres pedalades per la Tierra del Fuego.

A cada trencant esculls un camí nou que portarà noves aventures i nous reptes.

Al llarg dels 1800 km que vaig pedalar per Brasil no vaig trobar cap cicloturista. Quan més al sud vas, el continent es va estrenyent, fins al punt que tots els aventurers que de més a prop o més lluny volem arribar a la fi del món, ens trobem.

Cada cop falta menys!

Un cop superat l’última pujada del paso de Garibaldi ja només toca gaudir dels últims kilòmetres per arribar a Ushuaia.

Arribada a Ushuaia!!!

Ushuaia

Després de 6589km pedalats, passant per 4 països, he arribat a Ushuaia. Un dia emocionant, no tant pel lloc on he arribat, que és molt bonic, sinó pel fet de mirar enrere i recordar: tota la gent magnífica que he conegut, que m’han obert les portes de casa seva. Els companys de pedal que he anat trobant pel camí i hem compartit kilòmetres i experiències. Els llocs per on he passat amb una gran varietat de paisatges, sabent adaptar-me al sol, la pluja o el vent. Tot el que he après, els dies que he patit per arribar, els dies de felicitat, tots els llocs on he plantat la tenda, els ànims rebuts pels que hem seguíeu des de casa… Tot plegat una experiència inoblidable.

No podia faltar la típica foto.

Cono sur: Argentina i Chile

Arribada a Ushuaia!!!

Ushuaia

Follow Us @360graus.cat