Quina emoció que em fa canviar de país. Fa temps que tenia Chile a la llista de països pendents i no podia haver triat millor entrada, el pas fronterer de Futaleufú està ple de cascades, rius amb molt cabal d’aigua i poblets amb cases de colors.
Pas fronterer Futaleufú entre Argentina i Xile.
Només creuar la frontera ja es nota el canvi de clima. Els núvols que es formen al pacífic topen amb la serralada dels Andes i deixen anar grans quantitats de pluja, així que el paisatge és molt verd. Quedo impressionat com a totes les muntanyes es veuen salts d’aigua que arriben a les valls on formen rius d’una força extraordinària. Benvinguts el país de l’aigua!
Primers quilòmetres per Xile.
La pluja fa baixar uns rius amb un cabal impressionant. Bon lloc per la pràctica de ràfting.
Amb en Gastón demanem permís a un pagès per dormir al seu corral. Necessitem aixopluc de la pluja que cau tot el dia.
Seguint cap al sud per la carretera austral.
Problemes tècnics! Hauré de pedalar uns 150 km fins Coyhaique per trobar un lloc on poder comprar un pneumàtic nou.
Segueixen els dies de pedalar sota la pluja i ja en portem 10. Aviat ens sortirà molsa per la pell.
Parem a visitar el ventisquero colgante. La primera glacera que veiem. Aquesta glacera s’acaba en un precipici, formant una cascada molt alta. Un lloc molt bonic però molt turístic, on ens foten una bona clavada amb el preu de l’entrada.
Mireu quines fulles. Són més grans que jo!
Les pluges constants provoquen esllavissades sobre la carretera. Hi ha moments en què ens hem d’esperar que la màquina netegi la carretera per poder seguir el nostre camí.
Els últims anys han començat a asfaltar la Carretera Austral. Però encara queden molts trams del famós ripió.
Em trobo cansat després de 10 dies pedalant sota la pluja sense parar. Sort que la Caro ens acull a casa seva on passarem cinc dies fent muntanya, bevent cervesa, cuinant i, sobretot, coneixent els voltants de la ciutat.
Amb el cotxe de la Caro tornem a passar per llocs on havíem passat amb la bicicleta. Recordo cada revolt, cada pujada, els llocs on he dormit,… Quina diferència anar amb bicicleta o amb cotxe!
Aprofitem per visitar Puerto Cisnes.
Cerro Castillo un dels llocs més bonics de tot el viatge, potser perquè hi anava sense expectatives.
Lago General Carrera.
Aprofito els miradors per descansar del puja i baixa d’aquesta ruta.
Nous companys de Ruta. En Nico de Suïssa i l’Oliver de França.
Últma pujada abans d’arribar a Cocrhane.
Tot i que el sud de la carretera austral és més sec, segueix sortint aigua per tot arreu.
Trobem un huemul. Un animal en perill d’extinció.
Després de 1074 km d’ençà que vam entrar a Chile, arribem a Villa O’Higgins, on s’acaba la Carretera Austral. Ara toca travessar un dels passos fronterers més originals que he passat mai.
A O’Higgins s’acaba la carretera Austral. Allà hi ha un pas fronterer que va cap a Argentina, que només està aconsellat per bicicletes o gent que va a peu. Primer s’ha d’agafar una barca durant 3 hores, que travessa el llac O’Higgins i et deixa a l’altra banda, on hi ha la duana chilena. Aquí et segellen el passaport i, després, trobem una gran pujada que ens porta fins al límit amb Argentina. Un cop a terres argentines trobem un corriol d’uns 6 km on toca aixecar la bici per passar per sobre d’arbres caiguts, travessar rius, pantanals,… Després, arribem a la duana argentina on ens segellen l’entrada a Argentina. Finalment, agafem un vaixell que ens deixa a l’altre costat de la laguna del desierto i ja estem a la carretera direcció el Chaltén.
Un cop travessat el llac O’Higgins i segellat el passaport, passem per una llarga pujada direcció a Argentina.
