Bòsnia i Herzegovina amb bici

Entrem a Bòsnia i Herzegovina perquè en un parell d’ocasions ens hem creuat amb viatgers que ens han dit que valia molt la pena visitar aquest país. Així que canviem els plans de baixar per tota la costa croata i entrem primer a la part nord-oest de Bòsnia que ens sorprèn molt. És un lloc de majoria musulmana, amb les seves mesquites i és una zona muntanyosa amb poblets petits. També visitem el sud, la zona de Mostar, un lloc ja més turístic i conegut. Això sí pedalant per Bòsnia hem vist un país que li costa recuperar-se de la guerra i sembla que no hagin passat els anys.

Entrada a Bòsnia per la frontera de Velika Kladusa.

Les primeres mesquites que veiem ens sorprenen, no sabíem que el nord de Bòsnia és de majoria musulmana.

El primer dia que acampem a Bòsnia ens desperta la oració de la mesquita. De nit al mig del bosc fa una miqueta de por.

Castell medieval

Tot resseguint el riu Una ens van aparaixent algunes cascades.

Un Blauet espia els de la següent foto.

El que ens sorprèn més a les ciutats frontereres de Bòsnia és la quantitat d’immigrans d’origen pakistaní o sirià que intenten creuar direcció al somni Europeu o fugint de la guerra.

Al costat de la carretera anem trobant cementiris musulmans, de tombes allargades de marbre blanc amb llunes verdes.

Arribem a Mostar segurament la ciutat més turística de Bòsnia i Herzegovina.

Mostar: botigues de colors.

El pont de Mostar on uns nois valents salten a canvi d’unes monedes

Que als parcs públics no es puguin entrar armes vol dir alguna cosa.

Al mig de Mostar encara hi han edificis tal i com van quedar després de la guerra.

A alguns llocs sembla que els anys no hagin passat.

Dormim a 10 km de Mostar a casa un warmshower.

Sort que la primera nit la passem dins l’hivernacle, perquè fa una tempesta i un vent que no sabem si la tenda ho hauria aguantat.

Abandonem Bòsnia i Herzegovina amb fortes pluges. Un país que no ens ha deixat indiferents. Un país on conviuen Bosnians, Croates i Serbis, un territori inestable, que esperem que no acabi amb una nova guerra d’aquí uns anys.