Després de nou anys torno a arribar a Argentina! Aquest cop amb ganes de conèixer el tros que em falta, el sud. Passaré uns dies a Buenos Aires per visitar antics amics i tornar a voltar per aquesta ciutat que tant m’agrada, abans de seguir pedalant direcció a “El fin del mundo”.
Arribada a Buenos Aires a Puerto Madero amb el ferri procedent d’Uruguay.
Un cop instal·lat a casa en Daniel, un amic que vaig conèixer a Venezuela, començo a visitar aquesta fascinant ciutat.
La Bombonera, camp del Boca Juniors.
La Plaza de Mayo amb la casa Rosada al fons.
La sortida de Buenos Aires, no és del tot fàcil, a més, totes les carreteres de la província són molt transitades per camions. La gent local m’aconsella agafar algun transport per allunyar-me fins al sud de la província de Buenos Aires. Així ho faig.
Finalment, després d’una història increïble, aconsegueixo que un camioner em porti fins a Río Colorado. Allà creuaré Argentina per arribar a Xile.
Recta entre Río Colorado i Choele–Choel, vent en contra i sense aigua. Una de les parts més dures del viatge.
En algun temps hi havia tren.
Trobo un lloc de luxe per acampar: al costat del Río Negro. Un bany per acabar el dia i a dormir.
La protecció celestial de les carreteres del sud d’Argentina.
Arribo a Picún-Leufú i paro a descansar a la plaça. La màgia del viatge fa que en menys d’una hora estigui convidat a l’asado popular que fan per celebrar els 100 anys del nou poble.
A Piedra del Águila hem quedo a casa d’en Renzo, on puc provar el chivo a la cruz típic de la patagònia. Estar amb gent local és el millor que hi ha!
Alguns cops el camí més curt no és el més ràpid.
San Martín de los Andes. Cada cop més a prop d’Ushuaia i més lluny de Brasil.
Una carretera que va des de San Martín de los Andes fins a Bariloche. Passant per Villa Langustura. Una ruta idílica per anar amb bicicleta. Molts llacs, muntanyes i salts d’aigua de color turquesa.
Los 7 lagos.
Llacs d’aigua turquesa.
Acampada lliure a la ruta dels siete lagos.
Aprofito els miradors per descansar del puja i baixa d’aquesta ruta.
Arribo a Villa Langostura, un poble totalment d’influència Alemanya. No sembla Argentina.
Abans d’arribar a Bariloche acampem al llac Nahuel Huapi.
Després de passar el nadal a Bariloche, segueixo direcció el Bolsón.
Passo el cap d’any al Bolsón.
Mirador del Bolsón.
Pocs kilòmetres abans de creuar a Xile, per la frontera de Futaleufú.
Després de travessar Argentina d’est a oest, estic més a prop de Xile. Amb ganes de conèixer aquest nou país.
