Let’s travel together.

360 GRAUS

 

La nostra finalitat és conèixer món: Volem integrar-nos a noves cultures, noves maneres d’entendre la vida i aprendre de cada persona que es creuï en el nostre camí. Volem que cada despertar sigui diferent. Volem ser amos del nostre temps.
El nostre mitjà és la bicicleta: Volem anar a una velocitat que ens permeti observar, olorar i escoltar els llocs per on passem. Volem decidir cap on anar a cada encreuament, moure’ns ecològicament amb l’esforç del nostre cos per, finalment, poder valorar més on arribem.

Eduard Malet

Nascut a finals del 81, fill de Sant Hilari Sacalm, les Guilleries. En aquest poble en mig de boscos vaig anar creixent, sempre molt involucrat a la vida social del poble. Quan érem petits, encara jugàvem pels carrers i els nostres boscos, tot explorant el nostre petit territori, fent cabanyes i voltes amb bicicleta. Sempre m’ha agradat moure’m, pocs cops em trobareu a casa.

El meu primer viatge a l’altra banda de l’Atlàntic a Nicaragua em va canviar la visió del món, des d’aquell moment el meu món petit es fa gran. Durant molts anys vaig treballar de temporada de monitor de lleure. Durant sis mesos treballava aprofitant l’altre mig any per viatjar. Els meus primers viatges eren de motxiller i van transcórrer per: Camerun, Mèxic, Guatemala, El Salvador, Cuba, Índia, Brasil, Argentina, Bolívia, Perú, Veneçuela i Colòmbia.

Els meus viatges de motxilla van anar evolucionant fins passar a viatjar amb bicicleta. Així que a finals del 2016 decideixo unir la ciutat de Sao Paulo (Brasil) fins a Ushuaia (Argentina). En total 6 mesos i 6500 km, de superació, aventura i coneixement.

Ara comença una nova aventura, marxar de casa amb bicicleta direcció est, per veure fins on podem arribar.

ushuaia bicicleta

Montserrat Vinyals

Des de que tinc ús de raó recordo haver tingut ganes de viatjar. Soc la petita de tres germans i no hi havia estiu que no insistís a tota la família per anar de vacances tots junts. Tenia ganes de conèixer nous països i noves ciutats.

Descobrir nous països i noves cultures, suposo que com a tot viatger, no va calmar les ganes de viatjar, sinó tot el contrari, aquestes només van fer que augmentar. Sent l’anglès una altra de les meves passions i aquest afany d’anar més enllà, vaig voler creuar l’oceà i anar als Estats Units, a veure tot allò que veia a les pel·lícules i que era tan impressionant.

Jo anava creixent i sempre que podia m’escapava de la meva rutina per viatjar i, mica en mica, vaig anar veient que això hem feia feliç. Al llarg de la meva vida he intentat trobar allò que en diuen vocació, sense tenir massa èxit, potser, perquè no buscava en el lloc adequat perquè la societat ens marca que aquesta l’hem de trobar en una professió i, a vegades, potser, no és així.

Així doncs, pul·lulant pel món buscant el meu lloc, vaig conèixer l’Edu, un viatger amb majúscules. Hem va explicar els seus viatges i aventures, i el seu nou projecte: marxar des de Sant Hilari en direcció a Àsia amb bicicleta. Amb bici!? Em va semblar una idea esbojarrada, però alhora atractiva. I com qui no vol la cosa, sense haver pujat una bici des de feia almenys deu anys, vaig unir-me a l’aventura. I al cap vaig sentir la veu de la meva mare, repetint aquella frase que he anat sentit al llarg de la meva vida: “Tu t’apuntaries a un bombardeig!”

painted hills, OR